L’any 1964, la construcció del grup d'habitatges dels Pisos de Clols, en aquells temps allunyats del centre de la ciutat, i la necessitat de transportar diversos usuaris, com nens a les escoles i treballadors a les fàbriques, van fer que en Mario Forès pensés a crear un servei de transport de viatgers per a Valls.
Forés inicià doncs els tràmits per posar solució a la mancança de comunicació vial entre aquests punts de la ciutat. Paral·lelament, l’Ajuntament anuncià la construcció de tres blocs de vivendes més a la zona i de diverses nauss al polígon, fet que comportaria una major demanda de transport urbà.
Un autocar nou de la marca Nazar va ser el primer que, com a conseqüència d’aquesta iniciativa, es posà en marxa per fer el recorregut des del Pati fins als habitatges de Clols i de la Xamora, i des del Pati fins a l’estació de ferrocarril.
En no haver-hi gaires automòbils, la gent dels diferents pobles de la rodalia de Valls (Salomó, Vilabella, Nulles, etc.) utilitzava el tren per desplaçar-se. Fins a 90 persones utilitzaven diàriament el servei urbà entre el Pati i l’estació per agafar el tren que sortia a les dotze del migdia.
El preu del viatge, que feia el tomb a tot Valls, era d’una pesseta, fet que va ocasionar que alguns sectors bategessin el servei de transport urbà de Valls com “el negoci de la pela”.